LLENGUA I INMIGRACIÓ

Els centres plurilingüístes són una realitat. Hui en dia hi ha 70000 xiquets nouvinguts a la comunicat, per tant, és una necessitat que la comunitat escolar s'adapte i tracte d'integrar els xiquets que arriben.

QUINES ESTRATEGIES ES DONEN PER AL TRACTAMENT DE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA A L'ESCOLA:

• Coneixer la diversitat lingüística, no sols vol dir conexier el nom de les llengües que parlen, sinó també coneixer els processos d'aprenentatge d'aquestes llengües i les competències que tenen en cadascuna d'elles.
• Incorporar activitats que desperten l'estima i la curiositat cap a la diversitat lingüística.
• Organitzar el curriculum amb un enfocament que partesca d'un tractament integral de les llengües.
• Fer que tots els mestres, siguen o no de llengües, que s'involucren amb el tractament integral de les llengües.

A més, a l'escola existeix el programa PASE.(Plà d'acollida de l'alumne estranger)

Aquest consta de tres fases:

1. Compensar les necessitats de l'alumne en quant a la llengua nova que va a estudiar.
2. Donar suport dirigit a compensar les necessitats d'aprenentatge en certes àrees del currículum, principalmente en aquelles instrumentals
3. Aconseguir que el xiquet puga adquirir les competències comunicatives bàsiques.

La duració d'quest mai podrà superar un any. Els xiquets van englobats a una classe i faràn la major part de les hores amb els seus companys amb  un màxim de 20hores semanals al programa PASE.

ACTIVITAT: MARC EUROPEU DE REFERÈNCIA DE LES LLENGÜES

Què és el marc comú Europeu de Referència per a les llengües?

És un estandar europeu utilitzat també en altres llengües que serveix per a mesurar el nivell de comprensió i expressió oral i escrita en una llengua. Va ser signat a Suïssa i consta de 6 nivells. A1,A2,B1,B2,C1 i C2.

Per què és necessari el marc?

Com que hui en dia hi hamolta movilitat de les persones arreu del món i a molts llocs es parlen molts idiomes, es necessari que s'establisca un marc com aquest pera a impulsar el bilingüísme i per a que els mestres i les institucions puguen fer les formalitats corresponents i també per a poder acreditar títols, etc.

Què és el PEL (Portafoli Europeu de les llengües)?

És un document personal en el que les persones que han aprés una llengua poden escriure. Consta de 3 parts:

1. Passaport de llengües: És actualitzat pel titular amb regularitat i s'autoevalua amb les competències i títols.

2.Biografia lingüística: El titular redacta les seues experiències en cada idioma per a deixar constància del coneixement d'aquestes.

3. Dossier, on la persona deixa els certificats, diplomes etc.

Característiques que ha de tenir el docent per a fer una bona comunicació a l'aula:

Característiques que ha de reunir la comunicació educativa per a ser eficaç:

1. Postura oberta en l’emissor i en el receptor per a aconseguir un clima de mútua entesa.
2. Una bidireccionalitat del procés , perquè el fluix de missatges circule en els dos sentits i l’educador siga educat també.
3. Interacció en el procés.
4. Moralitat en la tasca, per a rebutjar temptacions de manipulació.
5. S’ha de caracteritzar per la optimització de l’aprenentatge, per tant ha d’haver una relació positiva.

La informació ha de ser entesa i intercanviada per les dos bandes.

• Com aconseguir la comunicació didàctica a l’aula:
• La veu:
• Pronunciació
• Control del to de veu
• El ritme
• Control visual: es a dir, mirar a tots per igual.
• Aplicar els mitjans tecnològics.

Article de Casany: tot mestre es mestre de llengua, la llengua no es sols una tasca del mestre de llengua. No s’ha de tractar als alumnes de forma rígida però tampoc perdent les formes, ni improvisant.  El mestre ha de tindre una competència lingüística en valencià, ha de dominar l’estàndar de la llengua. No per parlar de forma planera s’han de trasgedir les normes. El docent ha de vetllar per l’enriquiment del llenguatge i això no és possible si no hi ha una voluntat clara d’alimentacio cultural. Cada ú de nosaltres som els encarregats de formar-nos per a reciclar-nos.

La interferència lingüística

La interferència lingüística son els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influencia d’una segona llengua.

Les llengües en contacte s’influeixen mútuament.

El que fa que la interferència siga major o menor es: el prestigi de les llengües, la lleialtat dels parlants, el nombre de la comunitat lingüística.

El paper dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament és molt important en aquest aspecte. En el nostre cas era, per exemple la bola del drag, babalà etc.

La interferència lingüística es tracta d’un procés constant i difícil de corregir perquè sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia la forma aliena. És com que la gent interioritza la paraula aliena i es molt difícil d canviar.

Hi ha tres tipus de interferències:

1. .      Incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que son pròpies d’una altra. En el cas del valencià el so de la j. Hauríem de prendre consciencia de la importància de la fonètica pel fet de que és la cara de la llengua.
2. .      Interferència lèxica i semàntica: paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua, això seria un préstec, quan l’adaptem. Un calc es per exemple wisky, que no es tradueix ni s’adapta. En el cas del valencià paraules pròpies del castellà: adios, enero, mayo, jues,tenedor etc.
3. .      Interferència morfosintàctica: quan regles o normes que no son pròpies de l’idioma, per influencia del veí s’hi incorporen. Per exemple, en el canvi de gènere: un senyal/la senyal, les postres etc. També l’estructura sintàctica, he d’anar al metge/tinc que anar al metge.

Sempre ha hagut interferències de llengües, el problema es quan una llengua  domina l’altra. Una llengua abans de de desplaçar una llengua el primer que fa es minvar la llengua i va corrompent-la . El problema no és de la llengua ni de un fet històric, el problema es dels parlants de la llengua. 

Llengües i ensenyament a la Unió Europea

Com hem donat a classe, l'Estat Espanyol és un Estat plurilingüe. La llengua oficial és la llengua castellana i tots els espanyols han de coneixer aquesta. A mes a mes, també hi han altres llengües oficials, Català, Eusquera...

Cada autonomia té la seua legislació i també hi ha dos models legislatius de politica lingüística:

• El principi de personalitat: un individu té drets lingüístics independendentment de l'estat on es trobe.
• Principi de territorialitat:no té els mateixos drets un individu quan ix d'un territori delimitat per una política lingüística.

A l'Estat Espanyo convinen els dos principis, per als castellanoparlants el principi de personalitat, però per als parlants de les llengües coficials, el de territorialitat.

SITUACIÓ ACTUAL DE LA LLENGUA

A la classe d'ahir vam veure quina es la situació actual de la nostra llengua en el àmbit de la educació.

Com ja presuposava, la presència del Valencià a tota la etapa de la educació obligatoria es quasi nul·la, a infantil el 34% dels alumnes que es matriculen ho fan en programa PEV, aquesta xifra es veu reduida durant la resta dels nivells. 

Tal i com ja parlarem ahir, a les escoles privades o concertades, es molt reduida l'aparició del Valencià de no ser com a llengua, la qual cosa pot desencadenar en una ausència total d'aquesta.

Com a reflexió personal, pense que s'ha de fer alguna llei o política educativa que oblique a tots els centres que estan al territori de parla catalana a donar un mínim d'hores en aquesta llengua. Tan de bó siguen escoles públiques o privades, que totes estiguen obligades a fer-ho. De la mateixa forma, que també pense que no s'ha de eliminar el català en aquelles comarques de parla castellana. 

En definitiva, hem d'intentar cuidar la llengua, de no ser així, acabarà desapareguent.

Programes lingüístics

Per últim, les últimes setmanes de classe abans de falles i vaga, estudiarem els sistemes d'ensenyament de la nostra comunitat.

En primer lloc,cal destacar que perquè hui en dia pugam parlar de la nostra educació com una educació bilingüe s'ha de tindre clar que s'han emprat al llarg de molts anys programes perquè així siga.  

Originariament, va començar amb l'utilització de dos programes. El PIP i el PEV.

• PROGRAMA D'INCORPORACIÓ PROGRESSIVA (PIP): Va estar dissenyat per a zones on es parlava el Castellà i el Valencià es va anar incorporant a poc a poc. S'introdueix a 3er de primaria i a l'ESO es quan han de tindre almenys dues àrees en Valencià.
• PROGRAMA D'ENSENYAMENT EN VALENCIÀ (PEV): En aquest programa, la llengua en la qual s'instrueix és el Valencià. 

Posteriorment i fa pocs anys es va aplicar el PIL.

•  PROGRAMA D'IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA:  Està pensat per a zones de parla Castellana on els alumnes volen una educació en valencià. Aprenen la llengua Valenciana d'una manera formal i és al primer o segon cicle de primària on s'incorpora la llengua castellana. 

MULTICULTURALITAT I INTERCULTURALITAT

La primera setmana de Març vam estar tractant el tema de la multiculturalitat i la interculturalitat. Arrel de la opinió o del punt de vista que te Xavie Lluch al voltant del tema, vam reflexionar.

Cal diferenciar en primer lloc què és la multiculturalitat i la interculturalitat. Per una part, la multiculturalitat és l'existència de diverses cultures a un mateix territori o espai geogràfic. I la interculturalitat és la relació entre aquestes.

Tal com vam parlar cada volta manca més l'existència de interculturalitat pel fet de que vivim en un món molt globalitzat la qual cosa fa que quasi tot el món pense el mateix o tinga una forma de viure semblant. Per tant, l'escola té un paper molt important en aquest tema, ja que per a que els xiquets i xiquetes siguen tolerants i respecten la diversitat, els mestres han de tindre uns objectius marcats molt concrets. 

Aquests objectius son els següents:

•  Educar per a viure en contexts heterogenis
• Construir una comunitat des de la diversitat identitària
• Crear cohesió social des de la pluralitat

Mitjans de Comunicació

Fa unes setmanes, vam estar tractant a classe el tema dels mitjans de comunicació. 

Mercé ens va projectar informació al voltant de l'evolució de la llengua als mitjans de 

comunicació a la nostra comunitat o a tot el territori de parla Catalana.

 Pel que fa al que ja sabia, vam veure com la llengua ha estat alterada pels diferents governs  inclús han mancat recolzaments. També sabia que als mitjans de comunicació la major part  dels telediaris o de les noticies es donen en Castellà i que la única televisió de la que podiem gaudir ha sigut tancada, per motius mes que discutibles. 

D'altra banda, pel que fa al que no sabia, eés l'existència de revistes en Valencià o que a la 

ràdio es va parlar la llengua abans que a la televisió.

HISTÒRIA DE LA LLENGUA

Setmanes arrere vam estudiar l'evolució de la nostra llengua al llarg dels segles i les èpoques. Ací deixe un xicotet quadre resum de la teoria:

SOCIOLINGÜÍSME, MONOLINGÜÍSME...

Ací deixe la teoria que vam veure la setmana passada, resumida i esquematitzada per a qui vuiga consultar-la.

1. Llenguatge i llengua

2. Sociolingüísme

Però qui s'encarrega d'estudiar els elements externs de la llengua?

Disciplina que estudia les condicions d'existencia d'una llengua. Té en compte els àmbits d'ís, els territoris etc.

3. Monolingüísme, llengua minoritzada i minoritària

Monolingüísme: existencia d'una sola comunitat lingüística dins d'un mateix Estat. No hi ha que confondre amb llengua oficial.

Llengua minoritzada: Llengua que pateix la interposició d'una altra llengua i està inmersa en un procés de retrocés dels seus usos. Un exemple d'questa seria el castellà a Puerto Rico.

LLengua minoritària: Llengua amb pocs parlants.

4.Bilingüísme i diglòssia

Bilingüísme: aquelles situacions en què les llengües en contacte són només dues. S'ha entés per bilingüísme quan un individu utilitza dues llengües al mateix nivell. Aquesta situació pot ser entesa com utópica, pel fet de que un parlant mai pot estar al mateix nivell en ambdues llengües.

Diglòssia: Situació en que una llengua (a), ocupa els àmbits formals de la (b).

Aleshores, com es pot canviar una llengua per una altra? Doncs amb el 5.procés de substitució de la llengua. És una situació dinàmica i inestable. Sorgeix quan una llengua forastera desplaça en els seus àmbits d'ús a una altra. 

6.Normalització i Normativització

Normalització:  És un procés que intenta afavorir que la llengua que ha patit un procés de minorització o que no ha desenvolupat totes les seves potencialitats, recuperi l'estatus i incorpori elements que li permetin construir un instrument de comunicació i de cultura

Normativització:  és el procés sociocultural a través del qual una llengua no cultivada, o un parlar, s'adapta a una regulació ortogràfica, lèxica i gramatical  i, al mateix temps, accedeix a àmbits d'ús lingüístic fins aleshores reservats a una altra llengua o varietat d'aquella.

PRIMER DIA

Hola a tots, hui hem aprés a ficar imatges i videos