La interferència lingüística

La interferència lingüística son els canvis en l’estructura d’una llengua ocasionats per la influencia d’una segona llengua.

Les llengües en contacte s’influeixen mútuament.

El que fa que la interferència siga major o menor es: el prestigi de les llengües, la lleialtat dels parlants, el nombre de la comunitat lingüística.

El paper dels mitjans de comunicació i de l’ensenyament és molt important en aquest aspecte. En el nostre cas era, per exemple la bola del drag, babalà etc.

La interferència lingüística es tracta d’un procés constant i difícil de corregir perquè sovint el parlant no s’adona de la interferència i defensa com a pròpia la forma aliena. És com que la gent interioritza la paraula aliena i es molt difícil d canviar.

Hi ha tres tipus de interferències:

1. .      Incorporació d’elements fònics dins d’una llengua que son pròpies d’una altra. En el cas del valencià el so de la j. Hauríem de prendre consciencia de la importància de la fonètica pel fet de que és la cara de la llengua.
2. .      Interferència lèxica i semàntica: paraules i expressions semàntiques pròpies de la llengua, això seria un préstec, quan l’adaptem. Un calc es per exemple wisky, que no es tradueix ni s’adapta. En el cas del valencià paraules pròpies del castellà: adios, enero, mayo, jues,tenedor etc.
3. .      Interferència morfosintàctica: quan regles o normes que no son pròpies de l’idioma, per influencia del veí s’hi incorporen. Per exemple, en el canvi de gènere: un senyal/la senyal, les postres etc. També l’estructura sintàctica, he d’anar al metge/tinc que anar al metge.

Sempre ha hagut interferències de llengües, el problema es quan una llengua  domina l’altra. Una llengua abans de de desplaçar una llengua el primer que fa es minvar la llengua i va corrompent-la . El problema no és de la llengua ni de un fet històric, el problema es dels parlants de la llengua.